El comunicat concreta dues coses rellevants: Alhora obre la candidatura a persones de l’independentisme de base i manté el compromís de no investir cap govern espanyol. Això permet saber què proposa i, si obté representació, exigir-li que compleixi la paraula.

Em sembla positiu que busqui incorporar persones que treballen als CDR, en defensa de la llengua o pel català a l’escola. Aquesta experiència hauria de tenir pes real en les decisions i en l’estratègia de la candidatura.

Ara bé, presentar-se amb una candidatura oberta sota el nom d’Alhora no equival automàticament a representar tot aquest espai. La confiança s’haurà de construir amb pluralitat efectiva, transparència en la selecció dels candidats i mecanismes de rendició de comptes.

També cal explicar com la negativa a investir governs es convertirà en capacitat política per avançar cap a la independència. Un compromís clar és un bon començament; una estratègia executable i la voluntat de sostenir-la quan arribin les pressions seran la prova decisiva. 🗳️

🔗 Comunicat d’Alhora

#Independentisme #Catalunya #Participació

Set anys després de la mobilització de l’aeroport, el record hauria de servir també per exigir explicacions i fer balanç. Aquell dia milers de persones van respondre a la sentència del procés i van assumir riscos personals. Mereixen alguna cosa més que una commemoració.

Cal aclarir les responsabilitats per les actuacions policials i garantir reconeixement i reparació a les persones que van patir lesions. I també cal preguntar als dirigents polítics quina estratègia tenien per transformar aquella mobilització en avenços concrets, quin suport van oferir als afectats i què n’han après.

Em preocupa que es torni a demanar confiança i mobilització sense explicar què es farà diferent. La ciutadania ha de poder valorar els objectius, els riscos i els límits d’una estratègia abans de comprometre-s’hi.

Respectar la gent que es va mobilitzar implica retre comptes. El coratge ciutadà necessita una direcció política que assumeixi responsabilitats i estigui a l’altura dels compromisos que demana. ✊

🔗 Article d’El Nacional

#TsunamiDemocràtic #DretDeProtesta #Catalunya

La dada demana actuar, però cal explicar-la bé: l’11,3% correspon a converses exclusivament en català observades en deu clubs de Barcelona. No vol dir que només l’11,3% dels joves esportistes sàpiguen o parlin català.

Dit això, el repte és clar: el català ha de ser una llengua per fer equip, amistats i vida quotidiana. Si queda limitat a les instruccions de l’entrenador, la seva continuïtat com a llengua compartida es debilita.

Em sembla positiu que es plantegin formació, acollida lingüística i seguiment dels resultats. Aquí és on cal passar de les bones intencions als compromisos: qui aplicarà les mesures, amb quins recursos i com comprovarem que funcionen? Si hi ha diners públics, cal transparència sobre què s’aconsegueix.

Els clubs poden facilitar que qualsevol jove, sigui quin sigui el seu origen, aprengui i utilitzi el català. I han de donar suport als qui ja el parlen perquè el puguin mantenir amb naturalitat.

El català necessita espais on viure’l cada dia. L’entrenament, el vestidor i la conversa després del partit també compten. 🏀⚽

🔗 Notícia de Món Esport

#Català #EsportCatalà #Llengua

Em sembla encertat que Graupera qüestioni que el paper de l’independentisme sigui garantir sempre la governabilitat espanyola. La por que vingui un govern pitjor no pot convertir-se en un xec en blanc ni justificar indefinidament acords que després no es compleixen.

També comparteixo la idea que els representants polítics han d’assumir el conflicte que massa sovint acaba suportant el ciutadà: quan vol parlar català, quan espera un tren o quan necessita uns serveis públics dignes.

Ara bé, a Alhora li exigiria la mateixa concreció que als altres. Si l’estratègia és retirar suports i provocar inestabilitat parlamentària, cal explicar com es traduirà això en més capacitat de decisió per a Catalunya, quins riscos comporta i què faran si no funciona. La contundència del discurs s’ha de sostenir amb preparació i una estratègia executable.

Per mi, el vot útil és el que serveix per defensar els interessos del país amb resultats comprovables. La confiança s’haurà de guanyar complint compromisos, assumint costos polítics i retent comptes. Això també ha de valer per als qui es presenten com una alternativa. 🗳️

🔗 Entrevista a Jordi Graupera — VilaWeb

Abans de celebrar una nova majoria independentista, voldria saber què es comprometen a fer els partits amb aquesta majoria i com els exigirem que ho compleixin. El mateix article recorda el resultat del 2021: superar el 50% dels vots no resol, per si sol, la manca d’estratègia i de voluntat política.

També cal distingir entre sumar vots de partits que es declaren independentistes i tenir una majoria disposada a tirar endavant un projecte compartit. Una enquesta apunta una possibilitat; convertir-la en resultats exigeix acords, decisions i responsabilitats.

Sobre Aliança Catalana, atribuir el transvasament de vot a una única motivació em sembla una explicació insuficient. Cal estudiar què hi pesa: immigració, llengua, inseguretat, desconfiança o càstig als partits tradicionals. Entendre aquestes motivacions permet discutir-les amb rigor i donar-hi resposta.

Jo demano realisme: compromisos concrets, terminis, resultats comprovables i conseqüències per als incompliments. No vull tornar a celebrar una suma electoral per descobrir després que serveix sobretot per repartir càrrecs. El futur del país requereix més que una etiqueta independentista. 🗳️

🔗 Article de VilaWeb

El que em grinyola de l’article és l’idealisme de confiar en un projecte de país desitjable sense explicar prou com el farem possible amb els obstacles que tenim. Mentrestant, la llengua, la cohesió social i les condicions de vida poden continuar deteriorant-se.

Quan critico aquest idealisme, em refereixo a ajornar les decisions difícils esperant unes condicions ideals que potser no arribaran mai. Com construïm aquest futur davant les pràctiques autoritàries de l’Estat, els polítics que incompleixen acords i uns partits que massa sovint funcionen com a agències de col·locació? El canvi exigeix afrontar aquestes estructures de poder i els interessos que les sostenen.

Per mi, el realisme implica actuar amb les eines disponibles, exigir responsabilitats, establir objectius comprovables i corregir allò que fracassa. També posar límits quan calgui, encara que sigui incòmode.

Una nació necessita un projecte de futur, però també decisions presents que n’evitin la degradació. Esperar un món ideal mentre es perd la capacitat de transformar el real acaba sent una forma de resignació.

🔗 Article d’El Món

Que una persona malalta hagi de defensar el català mentre necessita atenció mèdica és indignant. Segons la notícia, Plataforma per la Llengua va recollir 56 casos de discriminació a la sanitat catalana durant el 2025. Darrere les xifres hi ha persones grans, infants i pacients en situacions de vulnerabilitat.

Respondre «estamos en España» o amenaçar de no atendre algú perquè parla català és un menyspreu intolerable. I carregar sobre el pacient la responsabilitat de canviar de llengua encara agreuja més la situació.

Cal garantir personal capacitat per atendre en català, investigar les denúncies i exigir responsabilitats quan es confirmin els fets. L’Administració ha de donar una resposta efectiva.

Poder parlar català al teu CAP o hospital hauria d’estar garantit, sense haver de discutir, justificar-te ni témer que això afecti l’atenció que reps.

🔗 Notícia d’El Món

#Català #DretsLingüístics #SanitatPública

elmon.cat

⚖️ Les observacions preliminars de la missió internacional que ha seguit el judici pel cas de Roger Español són molt preocupants. Les organitzacions participants, entre les quals l’OMCT i Amnistia Internacional, qüestionen el paper de la Fiscalia: consideren que ha buscat justificar l’actuació dels quatre policies acusats i que no ha investigat activament el presumpte ús excessiu de la força. També denuncien la manca de suport institucional a Español, que va perdre un ull l’1 d’octubre de 2017.

🗣️ Són conclusions preliminars d’observadors, no una sentència. Però mereixen una resposta pública i rigorosa. La confiança en la justícia exigeix investigar a fons les actuacions policials i garantir un tracte digne a qui n’ha patit les conseqüències.

✊ Nou anys després, reclamar veritat, reparació i responsabilitats continua sent necessari. Una democràcia ha de poder examinar l’actuació dels seus agents amb totes les garanties i sense convertir la protesta ciutadana en una justificació automàtica de la força.

🔗 Conclusions preliminars publicades per l’OMCT

#RogerEspañol #DretsHumans #Justícia #1Octubre #DretAProtestar

🌍 És important que la societat civil catalana tingui veu als espais internacionals dedicats als drets humans. La intervenció de Teresa Calveras, membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia de 2026 és una oportunitat per fer arribar la perspectiva catalana més enllà de les fronteres de l’Estat.

🗣️ Aquesta feina necessita continuïtat: documentar els fets, presentar arguments rigorosos i construir relacions amb altres organitzacions. La presència internacional té valor quan permet que les reivindicacions siguin escoltades, examinades i debatudes.

✊ La defensa pacífica de la independència i dels drets col·lectius ha de poder expressar-se amb plena llibertat. Donar visibilitat a aquestes intervencions també ajuda a mantenir obert el debat.

🎥 Intervenció de Teresa Calveras — sessió VIII

#Assemblea #Catalunya #DretsHumans #OSCE #Independència

🏥 Quan vas al metge, hauries de poder explicar què et passa en català sense haver de justificar-te ni discutir per la llengua.

Segons Plataforma per la Llengua, 69 de les 75 discriminacions lingüístiques atribuïdes a les administracions autonòmiques que recull el seu informe de 2025 es van produir en la sanitat: un 92 %. Parlem de casos documentats per l’entitat, una dada que exigeix una resposta institucional.

🗣️ És especialment greu que aquestes situacions es produeixin quan una persona està malalta, preocupada o en situació de dependència. El pacient no hauria de carregar amb la responsabilitat de defensar la seva llengua mentre necessita atenció.

Calen professionals amb competència lingüística efectiva, formació accessible i un sistema de reclamacions que investigui els casos i corregeixi els incompliments. Les administracions han de respondre amb actuacions verificables.

✊ Poder parlar català a la consulta ha de formar part de la normalitat assistencial. No pot dependre de la bona voluntat de qui t’atengui.

🔗 Llegeix la notícia de Plataforma per la Llengua

#Català #DretsLingüístics #Sanitat #PlataformaPerLaLlengua

🏠 La llengua necessita espais on viure-la amb normalitat: trobar-nos, aprendre, escoltar música i compartir idees. L’Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València, és un d’aquests llocs.

📚 Acció Cultural del País Valencià impulsa aquesta campanya per millorar les instal·lacions, renovar equipaments i reforçar la continuïtat de l’activitat cultural i educativa del centre. Donar-hi suport és contribuir a mantenir un espai de trobada per a creadors, entitats i persones que volen viure en català.

🤝 Des de Catalunya també podem implicar-nos en els projectes que sostenen la llengua al País Valencià. Compartim cultura, i podem compartir la responsabilitat de donar-li futur. Fer una aportació, difondre la campanya o participar en les activitats són maneres concretes de sumar-hi.

💛 Una llengua viva necessita una comunitat que la faci servir i cuidi els seus espais.

🔗 L’Octubre és casa nostra: coneix la campanya

#LOctubreÉsCasaNostra #PaísValencià #LlenguaCatalana #Cultura #ACPV

📊 El salt d’Aliança Catalana és una de les dades més destacades del baròmetre: passaria dels 2 diputats actuals a una estimació de 23–25, disputant la segona posició a ERC i situant-se per davant de Junts. Cal precisar que aquesta forquilla es manté respecte de l’anterior baròmetre: el gran creixement és en comparació amb les eleccions del 2024.

🗳️ Si aquesta projecció es confirma a les urnes, el canvi en el mapa polític català serà profund. Els partits tradicionals haurien de preguntar-se què els costa tant de respondre i per què una part de l’electorat busca altres opcions. Donar els vots per descomptats i repetir consignes difícilment serveix per recuperar confiança.

El suport electoral s’ha de guanyar amb propostes clares, coherència i resultats. I aquesta exigència ha de valer per a tothom, també per als partits que creixen.

🔗 Llegeix la notícia a Nació

#AliançaCatalana #PolíticaCatalana #Catalunya #CEO

📊 Compte amb això de «Junts recupera terreny»: millora respecte de l’enquesta anterior, però els 18–20 escons que li atribueix el CEO queden molt lluny dels 35 actuals. I les forquilles d’ERC i Aliança se superposen: el segon lloc continua obert.

🗳️ A mi, el debat que m’interessa és què pensen fer amb aquests escons. Als partits independentistes els exigiria un balanç clar: què han aconseguit per al català, per als serveis públics i per avançar cap a la independència? Invocar el «vot útil» hauria d’anar acompanyat de resultats que en demostrin la utilitat.

Catalunya necessita propostes concretes i representants disposats a respondre pels seus compromisos. Cap partit té el vot de ningú en propietat, i una enquesta tampoc no hauria de servir per donar per tancat el debat sobre les alternatives.

🔗 Llegeix la notícia a Nació

#Catalunya #PolíticaCatalana #Independentisme #CEO

🗳️ Els precedents que recull VilaWeb mostren que aconseguir representació depèn de molts factors: participació, distribució territorial del vot i capacitat de mobilització. Els resultats anteriors ajuden a entendre el repte, però no determinen què passarà amb Alhora.

✊ Em sembla legítim voler una alternativa independentista que posi la defensa de Catalunya al centre i qüestioni la prioritat de garantir l’estabilitat dels governs espanyols. Els partits que invoquen el «vot útil» també haurien d’explicar quina utilitat han tingut els seus escons per avançar nacionalment.

Personalment, valoro l’honestedat de plantejar una estratègia diferenciada i presentar-la als electors perquè la jutgin. Cap partit hauria de donar per descomptat el vot independentista ni considerar-lo patrimoni propi.

📣 Ara el repte és convertir aquest interès en organització, avals i participació. Que una proposta comenci amb poc suport no és cap motiu per negar-li l’oportunitat de créixer.

🔗 L’anàlisi de VilaWeb

#Alhora #Independència #Catalunya #ParticipacióPolítica

🗳️ Alhora necessita prop de 6.000 avals vàlids per presentar-se el 29-N i es proposa recollir-ne almenys 8.000 per cobrir possibles invalidacions. És una feina d’organització i voluntariat que resulta decisiva perquè la candidatura pugui arribar a les urnes.

✊ Em sembla positiu que l’independentisme pugui disposar d’una alternativa que qüestioni les prioritats dels partits tradicionals. Personalment, valoro que es plantegi amb claredat que la defensa de Catalunya ha de guiar l’acció política i que el suport a la governabilitat espanyola no es pot donar per descomptat.

Ara aquesta proposta necessita suport concret per poder competir. Qui vulgui que Alhora tingui l’oportunitat de defensar-la davant dels electors pot informar-se sobre la recollida d’avals i el voluntariat.

🔗 La notícia a El Món
📋 Informació de la campanya

#Alhora #Independència #Catalunya #Participació

🗣️ Necessitar ajuda a casa no hauria de comportar haver de renunciar al català. Segons Plataforma per la Llengua, aquesta usuària va demanar al maig una auxiliar que l’entengués i, a principis d’octubre, continuava sense una solució concreta.

Quan una persona depèn d’algú per a les activitats quotidianes, poder expressar què necessita i ser compresa és fonamental per preservar la seva autonomia i dignitat. A casa seva hauria de sentir-se escoltada i respectada.

🏠 L’empresa prestadora i l’Administració han d’organitzar el servei perquè aquesta comunicació sigui possible. Les dificultats per trobar personal exigeixen planificació, formació i alternatives amb terminis clars. No haurien de convertir-se en una espera indefinida per a la usuària.

✊ Viure en català també vol dir poder rebre cures en català, especialment quan ens trobem en una situació de vulnerabilitat. És aleshores quan més necessitem que els drets es facin efectius.

🔗 La denúncia de Plataforma per la Llengua

#Català #DretsLingüístics #Mallorca #Dependència #CuresDignes

⚖️ És una bona notícia que s’investigui el que va passar a la Clínica Diagonal. Segons la notícia, l’Audiència de Barcelona ha revocat l’arxivament perquè es va tancar el cas sense practicar diligències. La reobertura no implica una condemna: permet aclarir la denúncia d’un pacient a qui presumptament es va condicionar l’atenció al fet de parlar castellà.

🏥 Quan algú va a urgències, necessita atenció i respecte. Hauria de poder explicar què li passa en català sense haver d’afrontar pressions per abandonar la seva llengua. Si hi ha una dificultat de comprensió, correspon al centre buscar una solució que garanteixi l’assistència i un tracte digne.

🗣️ Denunciar requereix temps, energia i perseverança. És essencial que les persones que fan aquest pas trobin una resposta rigorosa i motivada. Els drets lingüístics han de tenir una protecció efectiva, també dins d’una consulta mèdica.

🔗 La notícia a El Món

#Català #DretsLingüístics #SanitatEnCatalà #ProuCatalanofòbia

💡 Seixanta farells al Montseny i desenes de voluntaris fent possible una imatge carregada de significat. Darrere de cada llum hi ha persones que dediquen temps i esforç a mantenir viva la reivindicació de la independència.

👏 Un reconeixement als voluntaris, a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i a Artistes per la República. Aquesta capacitat d’organitzar-se i col·laborar és un actiu que cal cuidar i fer créixer.

✊ Tant de bo l’energia d’aquesta acció tingui continuïtat als pobles i ciutats, amb compromís quotidià amb la llengua, el país i el dret de decidir lliurement el nostre futur.

Som aquí, tossudament alçats. Fem llum a la independència! 🔥

🎥 Mira l’acció al Montseny

#FemLlumALaIndependència #Montseny #Independència #Catalunya #Voluntariat

🗣️ Bona notícia que neixi una entitat juvenil disposada a organitzar-se per defensar el català des dels municipis. Joves pel Català planteja actuar en espais tan quotidians com l’oci, l’esport, l’educació i les festes, amb una xarxa territorial i col·laboració amb altres entitats dels Països Catalans.

🎶 Aquí hi ha una qüestió fonamental: poder fer vida en català també quan surts de classe, entrenes o quedes amb els amics. Calen espais on parlar-lo sigui habitual i on qui l’està aprenent pugui incorporar-s’hi amb naturalitat.

Als ajuntaments els demanaria recursos, continuïtat i objectius concrets. Quines activitats permetran viure més en català? Com es donarà suport a les persones que pateixen discriminació lingüística?

✊ Fa goig veure joves que prenen la iniciativa. Ara toca que les institucions responguin al seu compromís i assumeixin la responsabilitat que els pertoca. Defensar la llengua no pot recaure sempre en el voluntarisme dels parlants.

🔗 Neix Joves pel Català

#JovesPelCatalà #Català #DretsLingüístics #ViureEnCatalà

🏥 360 queixes lingüístiques i només tres expedients sancionadors incoats durant el 2025. Les dades que recull la notícia exigeixen explicacions clares de Salut: com s’ha resolt cada reclamació i quines mesures s’han pres perquè els problemes no es repeteixin?

🗣️ Quan vas al metge, sovint estàs preocupat, tens dolor o et trobes en una situació vulnerable. Poder explicar què et passa en català hauria de formar part d’una atenció respectuosa i de qualitat. El pacient no hauria de carregar també amb la defensa de la seva llengua.

Cal investigar cada queixa amb garanties, comunicar-ne el resultat i actuar quan es confirma una vulneració. Formació lingüística, organització dels serveis i responsabilitats clares han d’anar plegades.

✊ A Salut li demanaria resultats comprovables: què ha canviat als centres després de les reclamacions? Perquè registrar una queixa només té sentit si serveix per corregir allò que l’ha provocada.

🔗 La notícia a El Món

#Català #DretsLingüístics #Salut #SanitatEnCatalà

📚 Em sembla encertat reclamar que el català formi part de les negociacions entre els sindicats i Educació. Les condicions per ensenyar-lo i fer-lo servir cada dia estan directament relacionades amb els recursos dels centres.

El manifest concreta demandes que mereixen resposta: reduir ràtios, reforçar les aules d’acollida, formar els docents i garantir que els projectes lingüístics es compleixin. Són mesures que permeten passar de les declaracions a la pràctica.

🗣️ Qualsevol alumne hauria d’acabar l’escolarització amb prou domini del català per viure-hi plenament, sigui quina sigui la llengua de casa seva. Aquest objectiu exigeix oportunitats reals d’utilitzar-lo i un compromís institucional sostingut.

✊ El Govern ha d’assumir la responsabilitat de defensar l’escola en català i donar suport als professionals que la fan possible. No podem deixar aquesta defensa a l’esforç individual de cada mestre o família.

🔗 El manifest de Plataforma per la Llengua

#EscolaEnCatalà #LaLlenguaNoEsToca #Català #DretsLingüístics

🎻 Impressiona saber que Pau Casals va mantenir l’ajuda als refugiats republicans fins als darrers anys de vida. La recerca de Gemma Caballer documenta el seu suport a la Spanish Refugee Aid, incloent-hi aportacions econòmiques i beneficis dels concerts d’El pessebre. Un compromís sostingut durant dècades.

🤝 Em sembla especialment valuosa aquesta constància: continuar ajudant quan l’exili s’allarga, l’atenció pública desapareix i les persones afectades corren el risc de quedar oblidades. Aquí és on la solidaritat adquireix tot el seu sentit.

📚 Aquesta faceta de Casals hauria de tenir més presència a les escoles i en la memòria col·lectiva. Conèixer com va posar recursos i prestigi al servei dels altres ens permet entendre millor la dimensió humana del músic i el patiment dels qui no podien tornar a casa.

Una història que mereix ser explicada i recordada. 🕊️

🔗 La tasca desconeguda de Pau Casals en favor dels exiliats

#PauCasals #MemòriaHistòrica #Exili #Solidaritat #CulturaCatalana

🗣️ Trobo pertinent la pregunta que planteja Joan Ramon Resina: quin sentit té voler ser més si es debiliten la llengua i els vincles que donen continuïtat a la comunitat? L’article qüestiona que ampliar l’etiqueta de «català» garanteixi, per si sol, el futur de la catalanitat.

Per mi, incorporar més persones al projecte català exigeix donar-los oportunitats reals d’aprendre la llengua, parlar-la i participar de la cultura del país. També implica que les institucions la defensin amb coherència i que els catalanoparlants puguem mantenir-la sense haver de justificar-nos constantment.

📚 Una identitat compartida es construeix amb pràctiques quotidianes, memòria i compromís. És perfectament legítim voler transmetre aquest llegat i esperar respecte per la llengua pròpia del país.

✊ Els drets lingüístics, a més, s’han de garantir independentment de quants siguem. Poder viure en català no hauria d’estar pendent d’un recompte permanent de parlants.

🔗 Ser molts o ser minoria? — Joan Ramon Resina

#Català #IdentitatCatalana #DretsLingüístics #Catalunya